divendres, 27 de març del 2015

La paciència


Algunes vegades, en diferents ocasions ens fan esperar. A una sabateria, a una botiga d'electrodomèstics, a la peixateria o a la consulta del dentista o del metge de capçalera. A ningú li agrada que el facin esperar, lògicament anem tots amb el temps sempre massa apretat i una espera més llarga de la que teníem prevista ens pot fer anar malament la resta d'activitats que teníem programada.

Però què ho fa que davant una mateixa situació, una persona s'enutgi i pugui arribar a perdre els papers, i en canvi d'altres entenguin la situació i s'ho prenguin amb calma?

Un factor important en el moment de fer aquest judici és si en algun cop has estat a l'altra banda i has fet esperar a algú a nivell professional. No crec que cap professional que estigui de cara al públic, faci esperar "deliberadament" a un client o pacient, o per fer-li la punyeta o per què li dona la gana. Més que res per què si es troba amb una persona que no ho entén, el que rebrà és crítica, queixa i mal humor. Si en alguna ocasió, com a professional t'ha passat, la teva capacitat de comprensió augmenta exponencialment, ja que saps, de ben segur, que hi ha una raó al darrera.

En canvi, quan és al contrari, que és el client o pacient el que fa esperar al professional, aquest ha d'entendre-ho i tenir paciència, ja que ell té una excusa......i en aquest cas no seria entès que ens poséssim a cridar, a insultar o que escrivissim una mala crítica a la seva pàgina personal de facebook deixant-lo com una mala persona per haver-nos fet esperar.

Si entre posem en pràctica aquella paraula que tots els manuals d'auto-ajuda tant mencionen i tants cursos ensenyen: EMPATIA, segur que ens aniria molt millor a tots. Empatia no és més que entendre i sentir el que l'altra persona està pensant i sentint. El "quit" de la qüestió és que mai sabrem del cert quina situació està vivint l'altre, ja que el bagatge d'emocions, pensaments i situacions viscudes determina tant el com reaccionem i actuem, que a vegades ni un mateix sap el per què ho fa....

Jo proposo un exercici que em van fer un dia en un taller i que consistia en no jutjar a ningú durant un dia seguit. I no penseu que és fàcil, o sinó quantes vegades passa que ens expliquen una cosa que algú ha fet i surt el comentari: ja li val, mira que fer això? (en un to culpabilitzador i assenyalant-lo de mala persona). Un cop veus els beneficis del NO JUTJAR el altres (no pels altres, sinó per un mateix i la pròpia tranquil·litat i pau), cada vegada t'esforces més i més. El resultat és increíble !!! Ja diuen que es rep el que es dóna i, per tant, el que rebem és infinitament millor que si anem jutjant i criticant tothora i tothom..., no?

Bé, només són unes petites reflexions en veu alta(bé en pàgina pública) que potser faran que estar de cara al públic no sigui tant poc desitjat per moltíssima gent que li té pànic a la incomprensió i, fins i tot a vegades, a la mala educació d'alguns clients.

Gràcies per la paciència.....

Laia.

1 comentari: